Turismofòbia, la paraula de moda aquest estiu.

Aquest estiu hem llegit aquesta paraula, “turismofòbia” a tot arreu, diaris, televisió i xarxes socials. Aquesta és la forma de definir amb menyspreu el rebuig dels habitants d’una ciutat, Barcelona en aquest cas, cap a la invasió de turistes irrespectuosos, que degraden la convivència i fan la vida impossible als veïns. Va explotar el tema en l’opinió pública amb aquella notícia de la propietària d’un pis que va haver de llogar-lo a Bnb per recuperar-lo. No és que comencés allà la cosa, que ja vénen de molt enrere les reivindicacions dels veïns de la Barceloneta per recuperar el seu barri, lliurat als turistes per especuladors i amb molt poca ajuda per part de govern i alcaldia. Des d’aquella notícia, s’han succeït moltes més amb manifestacions dels veïns: multes per part de l’ajuntament, negociacions amb les empreses que anuncien els pisos a internet i manifestacions dels veïns, tot això esquitxat per fotos i comentaris a les xarxes socials del turisme de borratxera passejant-se pels carrers de la ciutat com si estiguessin en un lloc reservat per als seus capricis, on no haguessin de respectar a ningú, dormint la borratxera a la platja, o fent un pols amb el “ligue” d’aquell dia en qualsevol espai públic de la ciutat.
Tampoc seria just oblidar una altra part afectada, els que lloguen els seus pisos per al període de vacances, que també tenen la seva representació, es mobilitzen i defensen els seus drets, que els tenen, en pàgines com la Plataforma pro habitatges turístics. Però, al meu entendre, hauria de prevaler el dret d’una persona a viure en pau a casa seva i al seu barri, davant del d’una altra, amb la sort de tenir un segon habitatge, a especular amb ella degradant la vida de la primera. Que si l’arrendatari oferís les garanties que els seus inquilins no afectaran la vida de la comunitat, com amb un servei de seguretat i gent de guàrdia les 24 hores com en un hotel, i no afectés la vida de la comunitat, seria acceptable.
Mala solució té això si és possible ingressar cinc vegades més llogant el teu pis a turistes que a un veí del barri – o no veí, però algú que vulgui quedar-s’hi a viure, respectant la comunitat i no a algú que està de pas i al qual importen poc més que un pebrot el lloc al que ve a passar uns díes de farra. No volem que la nostra ciutat es converteixi en això, en un paradís per al turisme de borratxera, per a tota aquesta tropa d’incívics, els que busquen un lloc barat i permissiu per fer totes aquestes salvatjades que no s’atreveixen a fer en les seves comunitats.
Mala solució té, sí, però hem de buscar-la entre tots: el consistori i els veïns, i fer fora especuladors i bàrbars obligant-los a complir les nostres normes.
Ni més pisos il·legals ni més turisme de borratxera; No és turismofòbia, és defensar la nostra casa.
El de l’especulació immobiliària, que també fa fora els veïns de casa seva, lamentablement, serà més complicat d’arreglar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada